divendres, 27 d’agost de 2010

Haikú



Són tants horitzons
que fugen rere el vidre...
Però el tren avança


Foto: Flickr (emdot)

8 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

el tren avança. I tu?
Salut

Maria Consol ha dit...

Hola, Teresa !

Molt significatiu el teu Haikú de tren. Personalment penso que els haikú és una de les millors expressions poètiques que hi ha, juntament amb els Tanka i els Acròstic.

Una abraçada, des de Sinera.

onatge ha dit...

Tot fuig... Algú mira des de darrere el vidre, llavors marxem... nosaltres.

Cada fotografia és un poema.

Des del far una abraçada.
onatge

Arlequí ha dit...

En poques paraules, has definit l'horitzó. Un haikú poèticament preciós!

Joana ha dit...

Tot avança. No ens podem quedar enrere.
M'han agradat les imatges i la lletra!

la Teresa ha dit...

Jesús: bona pregunta! Encara que sigui a remolc del tren - que em porta - sí, avanço!

Gràcies pels vostres comentaris! Sempre he pensat que la del tren és la finestra que té més horitzons!

Joana ha dit...

Rere el gran cristall
l'espectador emmudit
contempla el camí.

novesflors ha dit...

Un haiku per a possibles diverses lectures.