És la primera vegada que un rentadora em suggereix poesia. Normalment me la miro amb afecte, li agraeixo el servei que em fa i no em molesta gens el sorroll que fa quan centrifuga, em fa sentir a casa. Però el que se´n diu bellesa, com avui amb aquest haiku, mai encara. gràcies!
4 comentaris:
És la primera vegada que un rentadora em suggereix poesia.
Normalment me la miro amb afecte, li agraeixo el servei que em fa i no em molesta gens el sorroll que fa quan centrifuga, em fa sentir a casa. Però el que se´n diu bellesa, com avui amb aquest haiku, mai encara.
gràcies!
La lluna fins i tot ens acompanya en les coses profanes i certs retrunys necessaris.
M'agrada!
La poesia és (o, millor dit, pot ser) a tot arreu, fins i tot en una rentadora
Efectivament, la bellesa està en l'ull que mira.
Publica un comentari a l'entrada