dimecres, 11 de maig de 2011

Llarga joventut


Toques el glaç amb la punta dels dits
i t’estremeixes. 
Però tens temps, 
molt de temps. I ho saps.
És per això que cerques l’Amor,
 en majúscules.
El gran, l’únic, el veritable.
Aquest amor-quimera que només es troba
quan no es busca.
Aquesta flama.


Comentari d'Helena Bonals


Foto: Flickr (doug88888)

6 comentaris:

novesflors ha dit...

M'agrada.

Helena Bonals ha dit...

Que optimista! M'embadaleix.

fanal blau ha dit...

L'amor sempre en majúscules...
M'agrada!

Estranger ha dit...

Quan toques el glaç quan és glaç de debó, la punta dels dits s´hi enganxa: la fredor es trasllada al dit, i l´escalfor al glaç.

No sé a què s´assembla...

Bonic poema.

( ja ha sortit, el Sècs ? )

zel ha dit...

Molt bonic, molt. Si, potser no cal buscar, esperar...

la Teresa ha dit...

Gràcies!

Estranger, el Sécs no ha sortit però està a punt...