Són deu dits nuats
Ni els llençols ni la lluna
poden destriar
el meu blanc del teu negre
La fosca no ens mira
llllll
llll
lll
Entrades
Més enllà, vora la claror
Fa 11 hores
dijous, 1 de maig del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
és tot un art amb tant poquetes paraules,expressar tantes coses.Em passaré pel teu blog,de segur que hi trobaré coses que m'agradaràn.
Benvinguda a les tankas. T'ha quedat preciosa.
Publica un comentari a l'entrada