dimecres, 17 de setembre de 2008

Un microrelat del 1984


Diuen que el microrelat és un gènere del futur. El món actual, avesat a l'acció i a les presses, no està per romanços. S'han acabat les descripcions precises i els monòlegs farcits de reflexions. Ara cal tirar pel dret, i quantes menys paraules es facin servir, millor. Tot això ja ho devia intuir el gran Pere Calders l'any 1984. La tercera part del seu De teves a meves (Editorial Laia) – un recull de 32 contes que, tal i com diu la portada, acaben més o menys bé – porta per títol “Contes breus”. Quinze històries de tres línies a mitja pàgina; en l'argot del 2008, quinze “Microrelats” o “Microcontes".
oo
Avui, després de rellegir-los, em ve de gust transcriure'n un al blog, precisament el darrer, el que clou la secció i, de rebot, el llibre. El Calders de sempre, sarcàstic, ens hi mostra la seva cara més amable. I és que l'amabilitat, o tal volta la falta d'amabilitat, també és, indubtablement, un tema del futur.
ooo
ooooo
No costa res d'ésser amable

De cop i volta, quan menys s'ho esperava, la seva estimada va dir-li: «T'has fet gran!». Intrigat, va mirar-se en un mirall de cos sencer i comprovà que encara era objecte d'amor, perquè no era que s'hagués fet gran, sinó que es feia vell, amb bosses i arrugues que se li anaven menjant la figura. En un cas com aquell, tots els eufemismes eren d'agrair.
pp
ppoo
ooo
Foto: Flickr (decor8)

2 comentaris:

kennen ha dit...

gran pere calders

felicitats pel blog, el segueixo habitualment

records

carme ha dit...

I jo trobo afaltar els meus comentaris en aquests posts que ja havia llegit. Sovint me'n vaig massa aviat i el comentari no queda... ai les presses!

I m'apunto a l'altre comentari: Gran Pere Calders!