diumenge, 28 de setembre de 2008

Contes abans d'anar a dormir i abans de llevar-se



Endinsar-se en mons de ficció abans d'anar a dormir ha estat i és una práctica ben habitual. Un conte explicat a la vora del foc, una cançó, el cinema, una novel·la, internet... La trama d'una història imaginada s'entortolliga amb les quotidianitats que deixem enrere. A l'altra banda, els somnis. S'aixequen i s'esfondren en una sola nit. Encara són, a despit dels esforços de la psicoanàlisi, tot un pou de misteri. I nosaltres ens hi apropem de puntetes, amb una suavitat calculada, que frega la dolçor.


En canvi, quan ens despertem, sovint ho fem sense cap mena de condescendència per l'esperit. L'entrada al món de cada dia és cruel: està feta de cafè i de notícies esquitxades de sang. El despertador sona amb estridència, l'aigua de la dutxa cau amb una pressió insultant i la sintonia de la ràdio irromp amb força. Entremig d'aquest trafiqueig de presses, la veu d'en Joan Barril i el seu conte corrent són com un bassal d'aigua clara. Jo tinc la sort de sentir-ne el final just quan arribo a la feina. Amb la clau del cotxe a la mà, penso una mica en el sentit i en la bellesa de la història. M'aixeco. Tanco la porta. Inspiro la primera alenada d'aire fresc. I entro a la realitat. De puntetes.

Si el vostre horari laboral o biorritme no us permet tenir una sincronització tan perfecta com la meva amb la secció d'en Joan Barril als matins de Catalunya ràdio, us recomano que féu servir internet . L'hora, la trieu vosaltres.
pp
pp
pp
pp
Foto: flickr (Ylvas)

6 comentaris:

kennen ha dit...

jo soc amant del cafè de la república

espero que la vida et somrigui

Carme ha dit...

Jo també escolto a estonetes el cafè de la República, però en canvi no sento mai els seus contes. Ho hauré de canviar. A mi m'encanten els contes.

Asimetrich ha dit...

I sort del cafe. I maleit dilluns. Prenc nota i escoltare aquests contes a veure si m'aixequen l'anim.

Laura ha dit...

Doncs gràcies, en prenc bona nota, sempre m'agraden els suggeriments que pinten tan bé com aquest.

la Teresa ha dit...

kennen i carme, jo també sóc una incondicional d'El cafè de la república. I de La Segona República (es deia així, oi?), el programa que feia en Joan Barril a ComRàdio abans.

Laura, benvinguda al Paraules i mots!

rebaixes ha dit...

Resum:-Pas a pas anem fent camí
amb la nostra repùblica/
Qui és el president-a ?
Folch i Torres, i els avis, i els pares, i els germans grans... Ens agrada a tots escoltar contes. D'una part ens engullen i d'altra ens pareixen... I la vida pas apa fent camí. Que deliciós fruir d'un escrit senzill, però que porta mel i mató. Anton.