dilluns, 15 de setembre de 2008

Des del Coll estant





No n'hi ha dues sense tres, que diu la dita. El dissabte, al Centre Cívic del Coll, en vaig tenir


UNA, la satisfacció de recollir un tercer premi en el I concurs de tanka Grau Miró ;

DUES, el plaer de conèixer en persona la Laura Dalmau (l'autora d'És hora d'hissar els somnis i segon premi de tanka), l'Ohcapità! i en Salvador Barrau, un dels organitzadors del Grau Miró; i

TRES, l'oportunitat de visitar per primera vegada el barri del Coll.

Després de l'acte, vam baixar caminant fins a Lesseps. Un dels amics que m'acompanyava va contrastar la senzillesa dels haikus amb la grandiositat de l'estructura metàl·lica que sembla presidir la plaça i les obres que s'hi fan. Enrere quedaven els carrers costeruts. El silenci trencat pel motor d'una moto. Els bocins de natura esgarrapada dels turons on fa segles els senyors feudals de Barcelona anaven de cacera. El barri amb regust de poble. Les senyalitzacions del Parc Güell. Les escales. Enrere quedaven, sobretot, els trossos de carrer convertits en grans terrasses de pisos i més pisos que s'eixamplen escalonats fins a topar amb el mar. El cel era net, sense cap punta de núvol. Hi havia pocs turistes. La vista, magnífica, eren feixes de ciment, olors i vidre. Destacava el perfil llunyà de les torres dels hotels Ars i Hesperia. Els relleixos de verd. Els esvorancs que diuen que remodelaran el barri. Barcelona, des del Coll estant, semblava diferent.
ll
ii
çç
Foto: Flickr (marsal 2007)

3 comentaris:

Joana ha dit...

Moltes Felicitats Teresa!
He passejat pel teu bloc i m'ha encanatat. T'enllaço amb el teu permís... Ho havia d'haver fet :(
La plaça Lesseps la recordo de quan estudiava a Barcelona i hi passava sovint .Sempre em dóna la sensació que encara hi fan obres!
Que tibguis una bona setmana i gaudeix del premi!

Carme ha dit...

Una enhorabona molt grossa i moltes felicitats, Teresa.

Em sembla adequat i inevitable que et donin premis, ja saps com m'agraden els teus haikús.

la Teresa ha dit...

Gràcies, Joana!

Carme, si continuo escrivint haikus i tankes és en part gràcies en tu: des del principi del blog que m'animes i això no teu preu. Gràcies!