dijous, 29 de gener de 2009

Haikú

o
Bufa el vent
El nét s'aferra
al bastó de l'avi





Foto: Flickr (Fluorine)

5 comentaris:

Met ha dit...

na metàfora de l'actual crisi econòmica. Ara que van maldades, els joves emoresaris que semblava que s'havien de menjar el món i que ho sabien tot, ara hauran de tornar a les velles receptes d'humilitat, estalvi i esforç... Retornem als orígens, a la tradició, al que s'ha fet i s'hauria d'haver seguit fent aquesta darrers anys.
Ara bufa el vent, ens passa factura, i els grans tenen l'esperiència per a superar-ho.
M'ha agradat molt!

la Teresa ha dit...

Met, el teu comentari corrobora una característica del haikú: la polisèmia.

En fer aquest haikú, sí que vaig pensar en la imatge d'un nét que s'agafa al bastó de l'avi com a metàfora de la joventut recolzant-se en l'experiència en moments de dificultat, però no pas en l'actual crisi econòmica. M'adono que tens tota la raó!

Gràcies pel comentari!

ferran ha dit...

no es pot canviar una lletra sense espatllar-lo, i d'infinites interpretacions: perfecte

Met ha dit...

Sens dubte la imatge del nét i l'avi és el que em va vebir primer al cap, però sóc "expert" en menjar-me el cap amb els doble sentits i el que es vol dir realment quan llegeixes res que s'hagi escrit.
Continua així, Teresa!

Ma-Poc ha dit...

M'ha agradat molt la tendresa d'aquest haikú!!