na metàfora de l'actual crisi econòmica. Ara que van maldades, els joves emoresaris que semblava que s'havien de menjar el món i que ho sabien tot, ara hauran de tornar a les velles receptes d'humilitat, estalvi i esforç... Retornem als orígens, a la tradició, al que s'ha fet i s'hauria d'haver seguit fent aquesta darrers anys. Ara bufa el vent, ens passa factura, i els grans tenen l'esperiència per a superar-ho. M'ha agradat molt!
Met, el teu comentari corrobora una característica del haikú: la polisèmia.
En fer aquest haikú, sí que vaig pensar en la imatge d'un nét que s'agafa al bastó de l'avi com a metàfora de la joventut recolzant-se en l'experiència en moments de dificultat, però no pas en l'actual crisi econòmica. M'adono que tens tota la raó!
Sens dubte la imatge del nét i l'avi és el que em va vebir primer al cap, però sóc "expert" en menjar-me el cap amb els doble sentits i el que es vol dir realment quan llegeixes res que s'hagi escrit. Continua així, Teresa!
5 comentaris:
na metàfora de l'actual crisi econòmica. Ara que van maldades, els joves emoresaris que semblava que s'havien de menjar el món i que ho sabien tot, ara hauran de tornar a les velles receptes d'humilitat, estalvi i esforç... Retornem als orígens, a la tradició, al que s'ha fet i s'hauria d'haver seguit fent aquesta darrers anys.
Ara bufa el vent, ens passa factura, i els grans tenen l'esperiència per a superar-ho.
M'ha agradat molt!
Met, el teu comentari corrobora una característica del haikú: la polisèmia.
En fer aquest haikú, sí que vaig pensar en la imatge d'un nét que s'agafa al bastó de l'avi com a metàfora de la joventut recolzant-se en l'experiència en moments de dificultat, però no pas en l'actual crisi econòmica. M'adono que tens tota la raó!
Gràcies pel comentari!
no es pot canviar una lletra sense espatllar-lo, i d'infinites interpretacions: perfecte
Sens dubte la imatge del nét i l'avi és el que em va vebir primer al cap, però sóc "expert" en menjar-me el cap amb els doble sentits i el que es vol dir realment quan llegeixes res que s'hagi escrit.
Continua així, Teresa!
M'ha agradat molt la tendresa d'aquest haikú!!
Publica un comentari a l'entrada