diumenge, 1 de febrer de 2009

El premi de les 6 paraules


El 2 de gener l’Ada em va concedir el premi de les 6 paraules. Trenta dies són molts dies per recollir un premi..., pensareu. Tanmateix, una servidora és despistada i cagadubtes de mena, i això dels premis blocaires ja se sap que, com tants altres actes de reconeixement a la vida, provoca una barreja de sentiments diversos – sorpresa, vanitat, por, mandra, sospita, eufòria ... – que a vegades pot tenir efectes del tot imprevisibles. En aquest cas, però, coneixent-me com en conec, puc corroborar que l’efecte (un retard com una casa de pagès) no n’ha estat gens, d’imprevisible.... En fi, que un mes després agraeixo la concessió del premi i demano disculpes a l’Ada.

I anem per feina! El premi de les 6 paraules convida els premiats a que es defineixin en, com erar d'esperar, 6 paraules (o mots). Si parlar dels altres ja és normalment una càrrega, parlar d’un mateix és, per dir-ho d’una manera una mica literària, un "llast". Qui sóc jo per cantar-me les gràcies? O per destronar-me, si opto per un enfocament més humil? I, posats a preguntar, per què n’haig de ser, d’humil? O de vanitosa?... Però no s'acaba aquí la dificultat d'aquesta regla. Tots els internautes coincidiran que la sublimitat d’internet rau precisament en el seu misteri. Ras i curt: qui sóc jo? O més ben dit, qui creuen que sóc els que em llegeixen? Quan reflexiono sobre la incertesa de la meva personalitat virtual, sempre em ve al cap aquest acudit. Rere la pantalla, la xarxa topa amb un mur infranquejable. Si no ho fes, ja no seria la xarxa. Renuncio, doncs, definitivament, a definir-me (em sap greu, Ada) i opto per fer honor a una llarga i arrelada tradició blocaire que consisteix a canviar alegrement les regles dels premis i dels mems sense que les galtes – més ben dit, els píxels – se’ns posin gens vermelles.

Així doncs, proclamo que el nou premi de les 6 paraules consistirà a partir d’ara (i fins que algun altre premiat no em contradigui) a definir, descriure, retratar, detallar.... el propi bloc amb 6 paraules (o mots, és clar). El punt de mira passa doncs de l’autor a l’obra, i conserva la regla de que cada premiat el concedeixi a 5 blocaires més. Hi haurà qui pensarà que aquest canvi és més estètic que estructural: els blocs, asseguren aquestes veus, sovint diuen més dels blocaires del que ells mateixos es pensen. Com les obres literàries dels seus autors... També hi haurà altres veus que apuntaran que, com passa amb el miralls i els enmirallats, la xarxa pot oferir una imatge totalment distorsionada dels blocs als seus autors (o són els propis autors els que creen aquesta distorsió?). En qualsevol cas, en un món amb miralls i xarxes imperfectes, als premis només els queda l’opció de ser, també, imperfectes.

I com que el post ja està superant amb escreix la llargada escaient en aquests casos, aquí teniu els deures: les 6 paraules i els 5 blocs que continuaran (o no, perquè això sempre fa de mal dir...) donant vida al premi.


- poesia
- fotografia (emmanllevada, tot s’ha de dir)
- l’Empordà
- haikús
- relats
- llibres

I vosaltres?


Com creieu que són o voldríeu que fossin els vostres blocs? Amb què s'omplen les pantalles?

5 comentaris:

Carme ha dit...

Moltíssimes gràcies, Teresa.
Bé, potser en diuen premi però jo crec que és un mem en tota regla. L'has canviat una mica i com tu dius tots ho fem. S'hauria de veure com són en començar i en acabar... fins i tot podria haver-hi un mem que incorporés la norma de fer-hi un canvi... aix! que m'enrtollo. El seguiré, com que m'agraden les paraules... suposo que 6 les podré trobar. Una abraçada.

novesflors ha dit...

T'agraesc molt que hages pensat en mi però ara per ara i durant un bon temps només faré incursions un tant caòtiques i mínimes tant al meu blog com als vostres, tot i que així, rapidet, rapidet et diré que el meu blog bàsicament el relacionaria amb una sola paraula: poesia, encara que de vegades me'n puc sortir de solc, naturalment.

Met ha dit...

Moltes gràcies pel regal... Com tu dius molt bé, ara tinc un garbuix de sensacions que no podem plasmar-se ortogràficament i més si penses que tinc una galipàndria que no em deixa treballar correctament les neurones.
Em refaig, m0ho romio i et contesto.
Gràcies per pensar en mi... ara hairé de pensar en cinc nous blocaitres, oi?

rebaixes ha dit...

JO NO SEGUEIXO LA CADENA.VES A VEURE EL BLOC I COMPRENDRÀS PER QUE.aNTON.

Met ha dit...

Més val tarda que mai, oi?
aquí tens la meva resposta Montse.
I gràcies de nou per haver pensat en mi!
http://www.met.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=145:els-mots-den-met&catid=36:actualitat&Itemid=68