dimecres, 4 de febrer del 2009

El malestar en la cultura catalana


"Siguem optimistes: nosaltres i la nostra cultura no ens podem morir, ni ens poden matar, perquè ja estem morts"



2008, Editorial Empúries
Foto: Flickr (hoskitar)

10 comentaris:

zel ha dit...

Jollons, (paraula emblemàtica) jo encara tinc esperança!!!!!

Anònim ha dit...

Aleshores, el meu constipat és mentida? O potser em rematarà?

Entenc que hi hagi moments per a deseperar-se, però mentre hi ha vida hi ha esperança... l'Occità encara es parla, ja sé que no és el millor exemple, però tant de temps que la France hi va ala darrere i encara no l'han pogut exterminar... Amb això vull dir que mentre tinguem consciència, ho tenim tot.
Resistir és vèncer!

Jesús M. Tibau ha dit...

no hi estic d'acord, però ho accepto si l'objectiu és provocar i remoure consciències

miquel ha dit...

Va, segons com es mira, com totes ls cultures, i més actualment. La veritat és que les cultures no moren, es transformen. És clar que després de la transformació algunes no es poden reconèixer en els seus orígens, però això és una altra història.

Miquel Duran-Frigola ha dit...

home teresa! tu escrius molt bé, i ho fas en català!

Carme Rosanas ha dit...

Està bé com a frase... però si em pessigo em faig mal... morta del tot no estic. ;)

sargantana ha dit...

jajjaa ens volies *picar* oi??

Anònim ha dit...

Observant l'ambient blocaire català, ningú no diria que estem morts. Tanmateix, tampoc no es pot dir que la salut de la cultura catalana sigui òptima.

assumpta ha dit...

Crec que possiblement estem en un dels moments més baixos. Però em nego a creure que estiguem "tocats de mort", senzillament no vull!
Aporto el meu granet de sorra per a l'esperança !!!

Dan ha dit...

Ostres. Fotudets si que anem, però morts?
Hauriem d'anar amb compte, perquè el pessimisme potser si que, a la fi, ens matarà