La nit és l’univers
més enllà de l’atmosfera
Sempre ha estat així
A baix, hi ha la fressa
del riu, l’asfalt, una formiga
A dalt,
només la nit
Entrades
Llegint La noia del parc, de Francesc Cabiró
Fa 3 hores
divendres, 21 de maig del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Ai! la nit. La nit és lluna estrelles silenci crit cançó és mar far gavina barca riu repòs. La nit du carícia i abraçada, de vegades arracades de solitud... Però la nit, m'agrada. La nit és foscor i flama, és poema, és somni amb coixí i sense, el rellotge va guillotinant el temps, però la nit si és compartida està per damutn del temps. La nit és, la teva nit...
Una abraçada en la nit.
onatge
curiosament, sempre havia interpretat la nit com "el que fa el cel a les coses de baix quan no hi ha sol", però no pas com el mateix cel.
A vegades no ens cal res més. la nit, el silenci i els somnis !
Si, nosaltres sóm la cosa més petita, comparada amb la immensitat de l'univers... i la nit és màgicaaaa.... :-)
Publica un comentari a l'entrada