Toques el glaç amb la punta dels dits
i t’estremeixes.
Però tens temps,
molt de temps. I ho saps.
És per això que cerques l’Amor,
en majúscules.
El gran, l’únic, el veritable.
Aquest amor-quimera que només es troba
quan no es busca.
Aquesta flama.
Comentari d'Helena Bonals
Foto: Flickr (doug88888)
Entrades
6 comentaris:
M'agrada.
Que optimista! M'embadaleix.
L'amor sempre en majúscules...
M'agrada!
Quan toques el glaç quan és glaç de debó, la punta dels dits s´hi enganxa: la fredor es trasllada al dit, i l´escalfor al glaç.
No sé a què s´assembla...
Bonic poema.
( ja ha sortit, el Sècs ? )
Molt bonic, molt. Si, potser no cal buscar, esperar...
Gràcies!
Estranger, el Sécs no ha sortit però està a punt...
Publica un comentari a l'entrada