Aigua

Foto: Kim Hansen

Ahir 22 de març va ser el teu dia, de la mateixa manera que en fa dos, el 21, es va celebrar el dia internacional de la poesia. Des de pràcticament la seva fundació, que les Nacions Unides, directament o a través de les seves agències, han dedicat dies, setmanes, anys o, fins i tot, dècades, a mirar que el món s’interessi per causes diverses. Sense anar més lluny, i només a tall d’exemple, el dia 8 de març va ser el dia internacional de la dona treballadora; l’any 2008, és el de les llengües, la patata i el sanejament; i la dècada 2001-2010, la de l’eradicació del colonialisme. I què?, deus pensar. Em serveix de gaire tot això? A partir d'avui, 23 de març, seré una mica més neta, o potser em malmetran una mica menys?

Pel dia internacional de la poesia, els diaris van repartir una poesia inèdita de Josep Piera traduïda a 24 llengües. No anava acompanyada de cap explicació. Hi havia la poesia, que parlava de poesia, i començava la primavera, que és l’estació poètica per excel·lència. Amb això, n’hi havia prou. Perquè la poesia pot voler dir moltes coses, si l’hi saps captar l’essència i la bellesa – que no ha de ser necessàriament la de l’autor. O molt poques, si no t’abelleix d'endinsar-te en el rerefons dels sons i les paraules. Amb tu, però, ara que la terra és més eixuta que mai i els pantans comencen a buidar-se, les explicacions són necessàries i no admeten interpretacions equívoques. Ens cal saber perquè baixes cada cop més minvada de les muntanyes; perquè fas pudor quan passes per valls entapissades de xemeneies; perquè et manllevem del riu i t’hi tornem corsecada i bruta, l’essència espremuda fins a límits insospitats, com si fossis una sabata vella. Per què, si nosaltres mateixos som tu i tu ets la saba que ens fa viure?

A hores d’ara, ens diràs, tot això ja hauríeu de saber-ho. I segurament, tu, que, al cap i a la fi ets el món tal i com el coneixem, tindràs tota la raó. Perquè ha arribat un moment que hem de fer alguna cosa més que donar explicacions.