dimarts, 11 de març de 2008

Pecats


El Vaticà ha declarat com a nous “pecats socialscontaminar el planeta, drogar-se, usar mètodes anticonceptius o investigar amb cèl·lules mare. Tota una revolució pel catolicisme: la llista de pecats no és inamovible com pensàvem. Ans al contrari, es pot anar actualitzant i, a més, crear-hi noves categories. L’església, doncs, fa un pas endavant i reconeix que si el món canvia tant, ella potser també ho haurà de fer; encara que només sigui una mica. Tanmateix, la mica és minsa i per segons què, només fa que engendrar contradiccions nefastes.

Sens dubte, els mètodes anticonceptius i l’avortament – un altre pecat dels grossos – es contraposen totalment amb el “Creixeu i reproduïu-vos; ompliu la Terra i sotmeteu-la” que proclama la Bíblia. Fa milers d’anys, l’espècie humana reduïda a un grapat d’individus, la màxima estava carregada de sentit. Reproduir-se, en una Terra de plantes i animals, volia dir sobreviure. El 2008, el planeta fornit amb 6.700 milions de cossos amb ànima i Déu sap amb quants milions d’ànimes sense cos, reproduir-se pot voler dir exhaurir tots els recursos. O fer tornar boig el temps de manera irreversible. O enverinar-nos de mica en mica… En definitiva, reproduir-se sense mesura, com ho fan els conills si els hi deixen, pot voler dir desaparèixer.

I és en aquest punt on es fa palesa la contradicció més grossa. Perquè, a més de no poder fer servir condons, resulta que ara no ens deixen contaminar la Terra que en un principi havíem de sotmetre. Què significa exactament contaminar? Segons el Gran Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, embrutar, corrompre. Contaminar, com moltes altres coses, depèn de la quantitat. No és el mateix vessar 1 kg de fuel al mar que 50.000 tones. "Quants més serem, més riurem", diu la dita. James Lovelock hi afegiria "i més contaminarem". Justament el que ara, cada dia, cada minut, fan el Sant Pare, els fidels que el segueixen i els internautes desvagats que en aquests moments m’estiguin llegint: respirar, conduir, rentar roba, dutxar-se, engegar la calefacció, menjar, reproduïr-se... En altres paraules: emetre diòxid de carboni en excés, emboirar la ciutat amb òxids de nitrogen i partícules sòlides en suspensió, malbaratar aigua, abocar fosfats als rius, generar residus, portar més contaminadors a un món que ja en té 6.700 milions...