dissabte, 15 de novembre de 2008

Coses d'amants


Al l'antologia T'estimo... Més de cent poemes d'amor i de desig (Eumo Editorial, 2002), a cura de Sam Abrams, hi he trobat aquest poema de Ramon Ramon i me l'he emportat emmallevat cap al blog. No me n'he pogut estar... Són coses que passen. Són, coses d'amants.


Coses d'amants

Són coses d'amants. Ens embrutem d'arena
però aviat nadem en una carícia d'aigua,
aquell amor d'alta mar que ens ofega.
Són coses d'amants. Ens cridem cara a cara
però el cor puja sempre a l'arbre del silenci,
i de bell nou ens mengem les fulles més callades,
de bell nou es fa fosc mentre ens masturba el vespre.
Són aquelles ridícules coses que tenim els amants,
com un alcohol noranta-sis ens cremem els ulls
i després ens mirem com colometes verges.
Coses d'amants, sí: tot és canvi dins el canvi,
ara endavant, ara endarrere, el cor es mou.




Foto: Flickr (RebelBlueAngel)

3 comentaris:

Jeroni Maleuff ha dit...

Em pareix boníssim. No sé per què, m'ha recordat la cançó "Llueve sobre mojado", de Páez i Sabina, crec.

Irene ha dit...

Quina meravella de poema i quin poeta tan discret com bo tenim a Catarroja. L'he seguit des dels seu primers llibres i em fascinà "Cor desmoblat". Un altre, si em permets:

DRETS I DEURES

Dret a altre món i dret a l'heretgia
i dret a no pactar un fals record
i dreta a no tenir geografia
i dret entre el consens al desacord.
Dret a aturar un tanc en la gran via
i a tirar ous podrits als rics del nord
i dret a fumar herba tot el dia
i a tocar-se els collons davant la mort.
I el deure d'insultar la policia,
de deixar en ridícul l'home fort,
de combatre la llei d'estrangeria,
i el deure que li ensenya el cec al tort:
que la llum és injusta companyia
quan el far no il·lumina tot el port.

Una abraçada des d'Almenara.

la Teresa ha dit...

Gràcies, Irene, per aquest "Drets i deures". És, com tu dius, una meravella...