dijous, 6 de novembre del 2008

Flaixos urbans

Maleta de rodes
Els passos ofegats
per un xerric
oo
ooo
pp
pp
Foto: Flickr (magda.indigo)

Publicat per Teresa Bosch a les 0:18
Etiquetes: , ,

6 comentaris:

Doe ha dit...

I tremolor a les voreres, i al baixar trontollen i s'enganxen a la graba... mil problemes i sempre la mateixa resposta

6 de novembre del 2008, a les 0:27
joan ha dit...

No es pot expressar més amb setze síl•labes. És quasi un haiku, estalvies una síl•laba.
Si es tracta d'estalviar
no podriem anomenar-lo
haiku català?

6 de novembre del 2008, a les 9:28
rebaixes ha dit...

La càrrega tant li deu fer - crec que no sent el xerric -, la humanitat que arrastra, crec que li va més bé que assarronar-ho al coll o al braç./ Tens la gràcia de saber-los fer.Dona gust. Anton.

6 de novembre del 2008, a les 17:42
Carme Rosanas ha dit...

Jo no sé si li falta una sil·laba o però cerc que el ritme si que el té d'haikú. Totalment.

6 de novembre del 2008, a les 20:59
joan ha dit...

No sóc qui per donar lliçons. El comentari es fet en to d'humor, no d'ironia. Estic totalment d'acord que el ritme és de haiku, bellament expressat i amb la delicadesa dels mots eixits del cor. Així és com jo interpreto la poesia.

7 de novembre del 2008, a les 9:40
Teresa Bosch ha dit...

La veritat és que jo no sóc gaire maniàtica amb això del número de síl·labes. Els entesos diuen que el 5-7-5 en català s'hauria de traduir en 4-6-4, ja que les síl·labes es compten fins a la darrera tònica. Potser perquè, com diu, en Joan, els catalans som estalviardor de mena :) En aquest cas, doncs, en sobraria una (5-6-4). La veritat és que tan se val.

8 de novembre del 2008, a les 14:00

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)