Jo porto dintre meu per fer-me companyia la solitud només. La solitud immensa de l'estimar infinit que voldria ésser terra, aire i sol, mar i estrella, perquè fossis més meu, perquè jo fos més teva.
El vent es passeja per una casa buida. Xafardejant intimitats que no es podran repetir. El marit és a la guerra. I la dona ja té prou amb els seus problemes. Es tornarà agra...
4 comentaris:
Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva.
Plou en el magí
el vent poruc...
Vull sortir al camp./
L'haikú que has posat és preciós Anton.
El vent es passeja per una casa buida. Xafardejant intimitats que no es podran repetir. El marit és a la guerra. I la dona ja té prou amb els seus problemes. Es tornarà agra...
Un bon haikú de soledat i una foto ben adient.
Publica un comentari a l'entrada