dimarts, 11 de novembre de 2008

Flaixos urbans


Sala d'espera
Ningú s'asseu
al costat de ningú altre
oo
oo
ooo
Foto: Flickr (steve hards)

9 comentaris:

kennen ha dit...

segueixo llegint-te, cada cop amb més vergonya perquè no sé comptar síl·labes.

mai m'ha agradat que les anomenin sales d'espera.

rebaixes ha dit...

Físicament una gran veritat. És que potser ja el ser,la persona no interessa res o quasi res./ m'agrada anar al bosc, allí pots parlar amb els arbres./ ho fas diví. Anton.

rokins ha dit...

Hola Teresa, aquesta imatge junt amb 4 mots ben seleccionats em suggereixen un munt de possibles situacions. Molt bonic...

Asimetrich ha dit...

Torno a ser al país dels blogs i veig que la teva genialitat continua intacta. Una abraçada

Doe ha dit...

Espai vital únic i propi. Egoisme de l'aire. Edonisme, puresa. Vici. Irracionalitat. Massa pulcritud. I al final, et quedes sol.

Carme ha dit...

L'espai personal, distàncies de seguretat que intentem mantenir. A vegades però ens sentim ben afetxegats. Molt bé aquest haikú.

la Teresa ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris! Això de comptar síl·labes jo tampoc ho he acabat d'entendre mai del tot, Kennen.
Asimetrich, benvingut al país dels blogs!

Jesús M. Tibau ha dit...

la distància prudencial que ens separa

Jeroni Maleuff ha dit...

M'agrada.