dilluns, 23 de març del 2009

Haikú de l'Armentera

Tarda de març
Entre presseguers florits,
la marinada
o
o
o
Foto: Flickr (moba)

Publicat per Teresa Bosch a les 23:35
Etiquetes: , ,

7 comentaris:

Anònim ha dit...

L'Armentera era aquell poble veí que veiem de l'altre costat del riu, a Sant Pere Pescador, o que hi passàvem per la carretera camí de l'Escala. Molt familiar, però completament desconegut. El teu haikú m'ha fet recordar aquells temps tan llunyans.

24 de març del 2009, a les 8:57
Teresa Bosch ha dit...

Entre l'Escala i Sant Pere Pescador hi ha l'Armentera. Un poble que no té runes de ciutats romanes, ni platges, ni un riu cabalós on es puguin practicar esports aquàtics. Però està voltat d'uns camps magnífics de presseguers i pomeres, i fins fa poc ha conservat l'essència de poble de l'Alt Empordà on tothom fa de pagès i el mar, que està aprop però no es veu, atempera el clima. És una llàstima que no t'hi aturessis mai.

24 de març del 2009, a les 19:30
Francesc Puigcarbó ha dit...

Hola Teresa, a l'Armentera hi conec un forner en Pere Sancho que es molt bon paio, abans quan pujava per aqui dalt li venia farina. És molt bonic, vaja, a mi m'agrada, tranquil, pagesivol, i prou a la vora de la mar. Am,b en Pere sempre l'anava a veure a l'hort que té a la sortida del poble i alli la feiem petar sense pressa, que es quan val la pena.

Una abraçada

24 de març del 2009, a les 19:51
Teresa Bosch ha dit...

Hola Francesc

Molt bon flequer i pastisser, en Pere Sancho.

La xarxa, com el món, de vegades és ben petita...

24 de març del 2009, a les 19:58
zel ha dit...

Ui, si m'hi hauré passejat jo entre les fruiteredes de l'Armentera...ara et toca el de Viladamat...jejeje

24 de març del 2009, a les 22:41
Teresa Bosch ha dit...

Zel, això sí que és un repte... fer un haikú de Viladamat... però, me l'apunto (per cert, molt bon poble)

24 de març del 2009, a les 22:49
Anònim ha dit...

Et parlo d'una època molt llunyana, quan Sant Pere Pescador era un poble molt petit, sense turisme, en què anaves a la platja, a tocar de la gola del Fluvià, i els grups de persones que hi havia gairebé es podien comptar amb els dits de les mans, de vegades amb una mà hauria sobrat.

Després van fer-hi el primer camping: La Gaviota (quan hi vaig tornar molts anys després ja era "La Gavina") i al poble van obrir l'hostal Coll Verd i després com més va més gent i més cases i apartaments...

Quins records...!

25 de març del 2009, a les 1:45

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)