dimecres, 11 de març de 2009

Haikú de l'Estartit

Illa deserta
S'envolen i s'aturen
tantes gavines...




Foto: Frederic

6 comentaris:

pere ha dit...

Uf, de vegades és una sensació aclaparadora.

Met ha dit...

Tota una contradicció... Com pot estar deserta una illa plena de gavines?
Massa sovint ens traeix el nostre egocentrisme que pren la humanitat (dona i home) com a sinònim de vida.
Quan molts cops els animals són més vius i humans que nosaltres mateixos. ;)

Jordi Rubirola ha dit...

Es apostuflant!

qui sap si... ha dit...

quan s'aturen ja no és deserta, com tampoc ho és l'esperit quan escriu com tu.

Ada ha dit...

vull anar a aquesta illa deserta... estar només amb quatre gavines, i la mar.

la Teresa ha dit...

Estic d'acord amb tu, Met, l'home és egocèntric per naturalesa i la manera com definim una illa "deserta" n'és una bona prova