dimarts, 2 de juny de 2009

Dies de sol, dies d'aplec


Amb el bon temps, les ganes de viure en majúscules s’intensifiquen. Són dies per deixar de banda la mística i els diaris, i inventar-se, com en aquest poema de Joan Vinyoli, l’alegria.


Aplec

He vist anar i he vist tornar, de lluny,
aplecs de gent -estendards i cridòria-
pels flancs de la muntanya.
Berenaven, bevien, ballaven excitats.
Més tard els homes han cobert les noies
esbojarrades, d'anques d'euga,
mentres el cel es feia roig.

Tu, noi sorrut, no estiguis furgant sempre
la closca del cervell, no miris
rajoles amb ocells ni vidres decorats,
no masteguis el pa de la paraula.
Uneix-te a tots. Inventa't l'alegria.



He vist anar i he Joan Vinyoli
Vent d'aram - Poesia completa 1937-1975


Foto: Frederic (Girona Temps de Flors 2009)

2 comentaris:

Carme ha dit...

Saber inventar-se l'alegria és molt important. Magnífic poema que jo no coneixia. Gràcies.

papallonesenlallum ha dit...

Un poema preciós, que seguiré al peu de la lletra!
vent d'aram... em fas delir.
una abraçada.