Un altre cop
em disfresso de pedra
La sang degota,
i jo, com tantes dones,
l'eixugo en el silenci
o
o
o
Foto: Flickr (idahostudios)
Entrades
EMILI DICKINSON
Fa 2 hores
dilluns, 15 de juny del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
sovint cal fer veure que som forts
Jo hi veia un sentit, l´anar i venir del cos de les dones al ritme de la lluna,regularment.
Ara, rellegint-lo n´hi veig un altre, més colpidor.Trio el primer, si em permets.
País secret,
Diuen que el significat d'un poema (si és que això n'és un) es troba tant en la intencionalitat de l'autor com en la interpretació del lector.
Si t'ha de servir d'alguna cosa, et diré que, en aquest cas, la intencionalitat de l'autora era la de la teva primera interpretació. Ha estat molt colpidor i interessant conèixer la segona.
jo trio el segon, em sembla una denúncia implacable i brutal de la violència de gènere; així ho he interpretat en un primer moment, i així m'ha quedat gravat.
doncs jo no trio, el rellegeixo, que valen la pena ambdues.
Publica un comentari a l'entrada