dissabte, 6 de juny de 2009

Haikú de Siurana

Del campanar
i sortint dels cingles,
ombres de pedra
o
o
o
Foto: Teresa (Siurana de Prades)

7 comentaris:

Ferran Cerdans ha dit...

m'encanta siurana, hi he estat un parell de vegades i sempre n'he sortit ben feliç; bon haiku!

rebaixes ha dit...

Siurana l'he passejat varies vegades. Tot el que hi ha i la vista... Molts anys he viscut al Priorat, i Siurana és un referent. Hi ha un poema escrit a la pedra de mossén Muntanyola.
No el tinc,no. Anton

sargantana ha dit...

dons jo no hi he estat..pero entre l'imatge i el haiku..en venen ganes.
una abraçada

la Teresa ha dit...

Jo l'he conegut fa poc, però ha valgut la pena, tal i com es pot veure a la fotografia. Buscaré aquest poema de mossèn Muntanyola, Anton! (Gràcies per la referència)

P-CFACSBC2V ha dit...

Hi ha unes vistes impressionants, i té molt d'encant (encant que es trasllada al poema).

Ferran Cerdans ha dit...

una foto meva de fa temps del poema del que parleu:

http://picasaweb.google.com/lh/photo/jbmMJdH81lidoCeN0FQamw?feat=directlink

Jesús M. Tibau ha dit...

OHHH No havia vist aquest post. Siurana és el meu racó preferit del món