Eros amb veu de dona

A la biblioteca hi he trobat una selecció de poesia catalana eròtica feta per dones. Es titula Eròtiques i despentinades (Arola Editors, 2008); i el pròleg, la recerca i la tria dels poemes són d’Encarna Sant-Celoni. Us ofereixo el poema de l’autora més gran (Lluïsa Denís, nascuda a Barcelona el 1862) i el de l’autora més jove (Àngels Gregori, nascuda a Oliva, La Safor, el 1985). Són cent anys de poesia catalana amb veu de dona, cent anys de poesia que parla de sexe i cent anys de poesia que parla d’amor.

El desmai

Desmai, estens la llarga cabellera
fins a tocar l’aigua verda de l’estany
i l’aigua, amanyagant-te, juganera,
et reflecteix dins seu com un mirall.

I quan el dia mor entre la fosca
embolcallant amb ombres el jardí,
quelcom misteriós més us acosta
i l’aigua, bressolant-te, et fa dormir.
o

Lluïsa Denís (Barcelona, 1862-1946)
(de l’antologia Les cinc branques)
o

Aclariment

I faria un poema
com faria l’amor a un cos prohibit:
amb l’ànsia de saber
que només cal l’imprescindible.
Faria un poema
escrit amb sang menstrual,
o amb tinta de tauró, que perdurara.
I escriuria poemes, llavors,
com faria les coses que més m’agraden,
que fer poemes és també
fer l’amor amb el llenguatge,
que escriure versos és també
violar els límits de la pàgina,
i que les paraules, com les putes,
s’assemblen totes una mica.

Àngels Gregori (Oliva, 1985)
(del Llibre de les brandàlies)

p

0
0

Foto: Flickr (BikBik)