Foto: Flickr (Martamonle)
En Joan Meseguer em regala aquesta interessant reflexió de Josep Pla sobre el llenguatge:
"Parlar és com caminar a les palpentes. Escriure és molt semblant. Fer-se entendre és molt difícil –probablement impossible. És la precarietat del llenguatge el que converteix els homes en solitaris. En la nostra solitud sabem que els pèsols tenen gust de pèsols; però, com que aquest gust és inexplicable, diem que són dolços, acollint-nos a la vasta vaguetat de la paraula."
1 comentari:
M'encanta aquesta citació! És tant veritat! Ens trenquem el cap per precisar al màxim i sempre queda un ventall d'interpretacions diferents.
Publica un comentari a l'entrada