dilluns, 24 de març del 2008

Haikú de les distàncies curtes



Et tinc tan a prop
que m'atanso als teus ulls
i m'hi emmirallo





Foto: Flickr (Johny Day)

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Val a dir que m'encanten els teus haikus, encara que no els entengui del tot com et vaig dir...

Gio

Teresa Bosch ha dit...

Hola Gio

Potser és que no hi gaire cosa a entendre. "Els haikús enregistren o indiquen un moment, una sensació, impressió o drama d'un fet específic de la natura. Els primers dos versos són un apunt al natural, que fa un salt transcendental cap al tercer i darrer vers cap a una lectura simbòlica i universal" (http://www.olot.org/cultura/haiku/haikus.htm).

Això, és clar, és la teoria. A la pràctica, surt el que surt.

De totes maneres, si de debò els meus haikús t'encanten, ja en tinc ben bé prou i de sobres. Personalment, penso que la poesia, com tota la literatura en general, no només s'ha d'interpretar pensant en la intenció de l'autor, sinó que el propi lector li pot atorgar un sentit particular.

I, després de tot aquest "rotllo", merci pel comentari i records a la teva Margueritta...

Anònim ha dit...

Sí sí, estant molt bé. I amés a més aquest amb la imatge tan clara, queda espatarrant.