La persiana és ben tancada,
però el brogit de fulles
mogudes pel vent
se sent proper
però el brogit de fulles
mogudes pel vent
se sent proper
Pell de llençols
Els ulls encara són tot parpelles
Els ulls encara són tot parpelles
Avui em pintaré els llavis
de color rosa primavera
de color rosa primavera
oo
oooooo
ooo
Foto: Flickr (·Yanire·)
Entrades
8 comentaris:
Jo, de color violeta. :)
Pintat els llavis, si ho creus així, però obre les parpelles./ Bona figura has construit. Anton.
Tant dormint i tan despert. Tan inconscient però et sento aixecar-te. Com et prepares els cereals i el cafè, i quan jo m'aixeco només queda la tassa a la pica.
La miro. I em preparo el cafe a la mateixa, no es qüestió d'embrutar.
Ressegueixo passos fins trobar-te.
I desperto.
Jo prefereixo obrir le s parpelles i llegir-te, i avui no em pintaré els llavis.
un poema molt intimista malgrat sigui en aquesta xarxa poètica
"Els ulls encara són tot parpelles"
Imatge suggeridora d'aquelles que donen sentit i força al poema.
Enhorabona de tot cor
jo mai podré escriure com tu, perquè els nois no ens pintem els llavis.
Gràcies pels vostres comentaris!
Joan, benvingut al blog!
Kennen, la veritat és que jo gairebé mai em pinto els llavis, però una cosa és viure i l'altra és escriure... aquesta és la gràcia
Publica un comentari a l'entrada