dimecres, 18 de març del 2009

Haikú


A contrallum
dos perfils sense rostre
a la finestra





Foto: Flickr (Alitasr)

7 comentaris:

novesflors ha dit...

M'agraden molt les fotos a contrallum.

Anònim ha dit...

Les fotos capturen el reflexe de l'esperit de les coses que no es veuen

qui sap si... ha dit...

Juguen a pentinar-se,
amb el continuat joc
des que eren infants,
nines de carn
jugant al joc de la vida
en miniatura.
Son ombres d’un passat
que no volen deixar passar.
Contrallums de la vida
que havien pensat
amb la claror massa diàfana
de la viada que duen en realitat.
Jugueu velles amigues,
encareu el demà
amb aquella il•lusió
que teníeu de petites,
quan les ombres
només eren la foscor retallada
pel vostre perímetre
i el sol us venia de cara tot clar,
sense núvols pel davant.

Anònim ha dit...

El contrallum , però, tot i encegar els ulls, et permet identificar els perfils i treure'ls de l'anonimat. Veure-hi en la foscor...

zel ha dit...

Boniques, el que s'intueix fa imaginar...

Violant de Bru ha dit...

Hola Teresa, espero que el teu debut poètic t'hagi agradat. Estic molt contenta que hagis vingut a Vilafranca.
Moltes gràcies per la teva col·laboració!!
Una abraçada!

Teresa Bosch ha dit...

Violant,

Em va agradar moltíssim. Gràcies per convidar-me!