Dietari de Poesia Catalana Actual: Poesia Visual

El primer exercici és un comentari de text d’un poema. Tinc tres opcions ("Segona visió de març", de Pere Gimferrer; "Juny", de Narcís Comadira; i "Elegia al Che", de Joan Brossa). Des d’un primer moment, he descartat Brossa. Podria adduir mil i una raons, però la més bàsica és que no sabria com posar-m’hi. Admiro Joan Brossa: alguns dels seus poemes són, senzillament genials. Però la poesia visual sempre m’ha desconcertat. Em provoca, em remou, em desvetlla... sense estar segura de si ho faig en la direcció correcta (això, potser, ben mirat, és una de les gràcies de la poesia: no hi ha direcció correcta ni incorrecta) o de si ho faig només perquè de tant buscar significats i emocions finalment n'acaben sortint (i això, ja no em fa tanta gràcia, sinó que que em produeix un cert desencant). Res, que hauré de decidir-me entre Gimferrer i Comadira. Abans, però, donaré un cop d’ull aquí i aquí i em tornaré a mirar el poema que ens proposa la consultora i que encapçala aquest apunt. Amb els anys he après que de vegades cal temps per valorar algunes coses en la seva justa mesura. Hummm.... Què hi ha més enllà de la C, la H i la E que han caigut de l’abecedari? La desaparició del Che provoca un buit, sí, d'acord, però.... ja està? I, posats a plantar preguntes incòmodes a la xarxa al bell mig de la nit, això és poesia? De fet, què és la poesia? I, què entenem exactament per poesia visual? Em fa l'efecte que acabaré aquesta assignatura com la començo, sense saber-ho. Això sí: m'encanta.
o

o

o

Poema: Elegia al Che (Joan Brossa, 1978)