dimecres, 14 d’octubre de 2009

Haikú

Alço el cap
Darrere les muntanyes,
altres muntanyes



Foto: Flickr (HW.Wang)

16 comentaris:

Asimetrich ha dit...

Vist així aquest món sembla un planeta preciós.

novesflors ha dit...

A mi em recorda el camí de la vida, que no és un camí planer; quan has vençut un obstacle i et disposes a descansar, en surt un altre i de nou a començar...

Clidice ha dit...

és el millor de les muntanyes, que sempre n'hi ha més :)

Ma-Poc ha dit...

I més enllà de les altres muntanyes? Potser hi podem anar a comprovar-ho... A veagdes és recomfortant tenir la seguretat de què hi ha darrere d'alguna cosa

P-CFACSBC2V ha dit...

Darrere les muntanyes també pot haver-hi una cançó de Lluís Llach :-)

la Teresa ha dit...

Ui, quantes coses que evoquen les muntanyes... fins i tot una cançó d'en Lluís Llach i una altra dels Sopa de Cabra (http://www.goear.com/listen/8c043ef/si-et-quedes-amb-mi-sopa-de-cabra)

Carme ha dit...

A mi m'agraden les muntanyes... i m'agrada que n'hi hagi més.

fanal blau ha dit...

sort que darrera les muntanyes hi ha altres muntanyes...ben perduts estariem sinó...

pere ha dit...

Fins i tot evoquen el teu nom. Felicitats, Teresa :-)

Helena Bonals ha dit...

Vèncer adversitats per trobar... més adversitats.

la Teresa ha dit...

Gràcies, Pere!

fanal blau ha dit...

hi sóc a temps, oi?

vinc a felicitar-te! :)

la Teresa ha dit...

i tant que sí!

Gràcies!

Buk ha dit...

Bravo!!!! M'agrada la reiteració que fas de les muntanyes. És difícil en tant poques síl.labes com té el haiku repetir els mots sense caure en la redundància. Però tu ho has aconseguit, i a més a més molt bé. Gran haiku, Teresa. :)

Petons

la Teresa ha dit...

Gràcies pel teu comentari tan encoratjador, Buk!

Met ha dit...

Sempre m'ha agradat aquesta imatge. La de les muntanyes, com serres, que van difuminant-se en la boirina.