Paraules i mots: Haikú

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Haikú

Alço el cap
Darrere les muntanyes,
altres muntanyes

Foto: Flickr (HW.Wang)

16 comentaris:

Asimetrich ha dit...: Vist així aquest món sembla un planeta preciós.; 14 d’octubre del 2009, a les 19:49
novesflors ha dit...: A mi em recorda el camí de la vida, que no és un camí planer; quan has vençut un obstacle i et disposes a descansar, en surt un altre i de nou a començar...; 14 d’octubre del 2009, a les 20:06
Clidice ha dit...: és el millor de les muntanyes, que sempre n'hi ha més :); 14 d’octubre del 2009, a les 20:28
Ma-Poc ha dit...: I més enllà de les altres muntanyes? Potser hi podem anar a comprovar-ho... A veagdes és recomfortant tenir la seguretat de què hi ha darrere d'alguna cosa; 14 d’octubre del 2009, a les 21:25
JJMiracle ha dit...: Darrere les muntanyes també pot haver-hi una cançó de Lluís Llach :-); 14 d’octubre del 2009, a les 21:41
Teresa Bosch ha dit...: Ui, quantes coses que evoquen les muntanyes... fins i tot una cançó d'en Lluís Llach i una altra dels Sopa de Cabra (http://www.goear.com/listen/8c043ef/si-et-quedes-amb-mi-sopa-de-cabra); 14 d’octubre del 2009, a les 21:58
Carme Rosanas ha dit...: A mi m'agraden les muntanyes... i m'agrada que n'hi hagi més.; 14 d’octubre del 2009, a les 22:11
fanal blau ha dit...: sort que darrera les muntanyes hi ha altres muntanyes...ben perduts estariem sinó...; 15 d’octubre del 2009, a les 0:11
miquel ha dit...: Fins i tot evoquen el teu nom. Felicitats, Teresa :-); 15 d’octubre del 2009, a les 0:24
Helena Bonals ha dit...: Vèncer adversitats per trobar... més adversitats.; 15 d’octubre del 2009, a les 12:29
Teresa Bosch ha dit...: Gràcies, Pere!; 15 d’octubre del 2009, a les 18:57
fanal blau ha dit...: hi sóc a temps, oi?

vinc a felicitar-te! :); 15 d’octubre del 2009, a les 22:09
Teresa Bosch ha dit...: i tant que sí!

Gràcies!; 15 d’octubre del 2009, a les 22:20
Buk ha dit...: Bravo!!!! M'agrada la reiteració que fas de les muntanyes. És difícil en tant poques síl.labes com té el haiku repetir els mots sense caure en la redundància. Però tu ho has aconseguit, i a més a més molt bé. Gran haiku, Teresa. :)

Petons; 16 d’octubre del 2009, a les 10:17
Teresa Bosch ha dit...: Gràcies pel teu comentari tan encoratjador, Buk!; 16 d’octubre del 2009, a les 12:27
Met ha dit...: Sempre m'ha agradat aquesta imatge. La de les muntanyes, com serres, que van difuminant-se en la boirina.; 22 d’octubre del 2009, a les 12:28